Compra, lloga i ara també cohousing. És el nou –i desconegut- model de gestió immobiliària que acaba d’aterrar a Espanya. Un sistema basat en la formació de cooperatives en règim de cessió de dret d’ús de l’habitatge.

Sota aquesta fórmula, el cooperativisme adquireix el dret d’ús de l’habitatge i els espais comuns, mentre que la propietat de l’immoble és de la cooperativa. Aquest dret d’ús pot ser indefinit, transmès o heretat.

Aquest tipus d’habitatge col·laboratiu, molt estès a països del nord d’Europa i Uruguai, és “una alternativa a la casa tradicional. Es viu en comunitat i es comparteixen els serveis bàsics. A través de la fórmula del cooperativisme es dissenya de forma consensuada l’espai, les sales multiserveis, les zones recreatives i d’oci, els espais vers o les zones infantils”, explica Beatriz García, gerent de construcció sostenible de Triodos Bank, a on “apostem per un model immobiliari no especulatiu”.

La primera promoció de cohousing a Espanya es portarà a terme a Madrid, al districte d’Usera, al sud de la capital. Es tracta de la cooperativa Entrepatios Las Carolinas, que comptarà amb 17 habitatges ecològics, al voltant d’entre 60 i 80m2 de superfície i uns 300m2 d’àrees comuns. Cada persona sòcia aporta 50.000 euros , on s’inclou la compra del sòl.

Amb aquest primer pagament, cada persona sòcia paga una quota mensual no retribuïble d’uns 700 euros mensuals. La resta del finançament del projecte, fins un total de 3.292.000 euros, és aportat al 50% per dos entitats de banca ètica, Triodos Bank i Fiare Banca Etica. La construcció començarà en breu i estarà finalitzada en un termini de 18 mesos.

El pati de casa

Fora del nostre país el cohousing és una filosofia de vida: “Dissenyar en comú i viure en comú. És una qüestió estructural a Espanya, on està molt arrelat el model de propietat privada, un model molt individualista. Es necessitarà temps perquè la societat accepti altres fórmules”, indiquen des d’Entrepatio Las Carolinas.

La propietat col·lectiva “redueix costos, consums i impactes ecològics al compartir recursos, espais i serveis. Hi ha prestacions que una persona sola no podria assumir però al compartir-ho amb la comunitat, sí que és viable”.

“Aquest és un tema crític a les cooperatives de dret d’ús de persones grans, on aquestes comparteixen els serveis necessaris que els seria impossible assumir de manera individual o bé en qualsevol altre model”.

Tots coincideixen en que el dret d’ús permet tenir el millor dels models tradicionals –lloguer o compra- i evita la especulació amb el preu.

Menú